Patrimòni cultural immaterial

« El patrimoni immaterial no és unicament una problematica acadèmica, sinó que té implicacions sobre com les societats esveuen a elles mateixes, com expressen les seves identitasa i com es volen perpetuar amb vista al futur. »

                                         Xavier Roigé Ventura

 
 
 

 

Xavier Ferré :

Una lenga parla de la natura, de las gents, de las relacions umanas, de las emocions e dels
sentiments. Cada lenga o fa amb son engenh, amb son accent. L’occitan nasquèt al cap de l’empèri
roman d’occident e donèt al mond la granda civilizacion dels trobadors. D’aquel periòde, ereitam de
nocions claus coma AMOR, PRÈTZ, PARATGE, LARGUESA e MESURA. Son d’amiras
qu’assajam de s’i fisar coma a un asuèlh. Lo Trobar teissiá musica e mots : de cançons. Cantam
encara. La literatura occitana, maldespièch trebucs e auvaris, long dels sègles, portèt frucha e se
mantenguèt. Legissèm encara de literatura occitana, la d’uèi tant coma la d’ièr. Quitament la dança.
Dançam encara.
Pasmens, dins la societat que costegi, valent a dire en Lengadòc bas mai que mai, la situacion de
l’occitan me paréis paradoxala. Avisi que las manifestacions culturalas son de mai en mai presentas
e son pas rares los luòcs de tota mena que son estampilhats occitans, signe que lo «temps de la
vergonha» es passat. Vesèm espelir de seradas grand public que la dimension artistica pren sovent lo
pas sus la dimension culturala. De mai en mai, los artistas jògan o cantan en occitan mas entre doas
cançons e sustot quand davalan de l’empont, parlan pas pus la lenga. Atal, tre que quita la scèna,
tròp sovent l’occitan desaparéis, signe qu’es pas pus utilizat socialament pel public larg… (legir la seguida)

 

1 Xavier Roigé Ventura in Etnologia, revista d’etnologia de Catalunya, n°39, junh 2014.

http://cultura.gencat.cat/web/.content/cultura_popular_nova_web/07_publicacions/estatics_i_documents/sd_rec_39.pdf