Nòvaletra n°3
Decembre de 2023

D'esitar pas d'espandir la difusion als parents !

Camin De Lenga endavant !

A la vista de las dificultats encontradas ongan per metre en plaça Escapolaire, la Confederacion decidiguèt de fisar a APRENE l'avaloracion del nivèl de competéncia en lenga dels calandrons.
De costuma, las tascas son partejadas, e lo regentum ajuda bravament. Mas, sens lo CFPO, lo seguit e lo tractament de las donadas non poiràn èsser assegurats per l'Establiment d'Ensenhament Superior Occitan qu'a pas los mejans umans per ba far.
Aquò's una virada doncas e, clarament, una escasença per abaudir Camin De Lenga. Fa qualques annadas qu'experimentam aqueste dispositiu dins la formacion iniciala e, mercejant lo trabalh realizat pel Laboratòri dempuèi 2022, sèm lèstes per acompanhar sa mesa en òbra dins las escòlas. Pel segondari, la discutida es en cors per estudiar las modalitats per ongan.
Fins ara, un trentenat de Pagèlas (certificacions) foguèron complidas temps de la formacion iniciala. Pels adultes, s'agís de responsabilizar las personas que s'engatjan dins l'aprendissatge de la lenga-cultura occitana per tal de las rendre autonòmas e conscientas de la permanéncia e de l'exigéncia del camin entreprés.
Quand estudièrem lo biais d'adaptar lo dispositiu als mainatges dins la mira d'avalorar lo nivèl Aprendís-2 (correspond al A2 del EECRL), avisèrem que caliá servar los quatre domenis d'observacion, valent a dire la compreneson e la produccion, oralas e escrichas. L'èime demòra lo meteis.
Per rapòrt a Escapolaire, l'apròchi càmbia a respècte de qualques principis :
-Lo regent es en capacitat d'avalorar las competéncias dels calandrons de sa classa.
-L'avaloracion se fa mai que mai a partir del viscut, real, de classa.
-Lo seguit e l'avaloracion dels progrèsses en lenga dels calandrons se fa long de l'annada.
-Aprenèm mièlhs en cooperar, e doncas en grop. Los progrèsses de cadun son ligats a la dinamica del grop.
-La practica permanenta e conscientizada de la lenga es un atot per bastir un bilingüisme assegurat.
Legir la seguida...

Xavi Ferré
article redigit en occitan lengadocian

Roland Pecot

Venèm d’aprene la mòrt de Roland Pecot.
Es una plan trista novèla per APRENE, que foguèt un professor e un companhon de rota de tria.

Balhèt de corses als regents en formacion, mai que mai de lenga, d’istòria e de literatura, fidèlament, cada annada dempuèi la fin de las annadas nonanta.
Se l’intelligéncia es la capacitat a religar las causas, podèm dire que l’èra fòrça, intelligent ! Èra son engèni : religar, metre en resonància (e en rasonància), trabalhar de longa en transversalitat per far sorgir l'esséncia e lo vam de las causas.
Foguèt pairin de la còla APRENE1 l’annada escolara 1996-97.
Incarnèt quicòm de plan important dins nòstra pedagogia : lo vam per sortir de la classa. Nos faguèt aital barrutlar lo país : baumas, abadiás, oppida romanas, glèisas, estanh, mar, montanha, e tantes musèus ! Embarquèt tota una còla en Provença sus las pesadas de Mistral e de Freinet, e tanben de Joan Enric Fabre, e al rescontre de Joan Ives Roièr.
Menèt amb los Aprene 1 lo projècte mar granda e mar nòstra, participèt als estagis de formacion istòria, particularament en 2010 amb Felip Martel e Joan Guilaine.
Entraïnèt doas còlas d’estudiants de PEE dins una correspondéncia amb de Dogons de Bandiagarà, al Mali. Aital estudièron la cosmogonia e la cultura d’aqueste pòble que pòt semblar talament luènh de la nòstra, mas capitava el de nos far téisser de ligams de mercé la literatura, la cosina, las arts, las costumas, e subretot la poesia.
E ne passi.

En mai de çò que nos posquèt transmetre, demòran sos escriches, mai que mai de poesia, e quina poesia, mas tanben de romans : citarai sustot Portulan, l’envòl de la Tartana, e las ribas del velon d’aur, que se pòdon legir e expleitar en classa.

Patrici Baccou
image : Roland amb Jaumeta, en sortida amb una còla d'estudiants a l'estanh

Mai d'entresenhas
https://www.jornalet.com/nova/21630/rotland-pecot-nos-a-laissats-per-son-darrier-viatge

article redigit en occitan lengadocian

Pedagogia Calandreta

Fa qualques annadas que trabalham a definir mai precisament la pedagogia Calandreta.
Calguèt 40 ans per s’autorizar a pensar que çò que se passava dins las escòlas, e çò que l’establiment APRENE ensenha e fa viure n’èra una vertadièra de pedagogia. Lèva pas res als movements e personas que nos ajudèron a nàisser e a créisser (Freinet, pedagogia institucionala, immersion lingüistica...), mas ara l’èime de la pedagogia dels establiments Calandreta es definida amb un tèxte. Lo traparetz sul site de la Confederacion.

https://calandreta.org/oc/pedagogia/

Avèm amai d’aisinas e de luòcs per la trabalhar e la far evoluir : los congrèses plan segur, mas tanben de formacions continuas : las accions que se sonavan « acamps per cicles » se sonan ara « formacion a la pedagogia Calandreta ».
Es plan mai clar aital.

Patrici Baccou

article redigit en occitan lengadocian

PCI


En formacion patrimòni cultural immaterial (PCI) imaginam en partir d'elements de la cultura nòstra - cants, danças, instruments, rituals, cresenças, Istòria,...- d'activitats pedagogicas que permeton als calandrons de se bastir per immersion una cultura occitana assumida.
Abans que de començar lo mes de novembre, la fèsta comerciala d’Halloween s’impausa pertot dins lo mond. En Occitania, coma endacòm mai, de fèstas dels mòrts tradicionalas existissián o existisson atanben.
Martror, marca l’annada a sa davalada, es una escasença mai per Calandreta de renosar amb la cultura nòstra. Un moment ont la question de la vida e de la mòrt pòt èsser convocada. D'albums adaptats a l'edat dels mainatges permeton d'aculhir lo questionament de cadun. L'escòla tota pòt èsser mobilizada per aquela temporada.
Un espectacle, de cants apreses en classa, un ritual dels pichòts mots cremats per èsser emportats dels vius pels mòrts - Suls mots pòdon aparéisser lo nom de pròches desapareguts : lo cat, lo gos, un parent,...
Aprèp l’emocion, los calandrons pòdon partejar un repais qu'an aprestat (sopa, castanhas, pastissariás de sason...).
La mòrt es una estapa ineluctabla de la vida, e mai la natura s’endormís en aquesta fin d’annada. Se plan de culturas en occident causiguèron novembre per festejar lors mòrts, es pas per còp d’astre : los jorns demesisson, los arbres tomban lors fuèlhas. Aquel cicle formidable dins lo quin s’inscriu l’annada fa resson a lo de la vida, ont la natura balha la pulsacion e ont l’òme a una plaça vertadièra, un parallèle poëtic e comol d’esper pr'amor que ja sabèm que la prima tornarà.
Lo temps de Nadal arriba, la Sant Martin del 11 de novembre l'anonciava. L'avent començava ongan lo 3 de decembre. Lo 4 èra ja Santa Barba amb son ritual probablament eretat d'abans l'antiquitat de semenar de granas per convocar la feconditat e la prosperitat. Lo 13 serà la Santa Luça, lo jorn farà un salt de piuça, per Nadal farà un salt de gal e per l'an nòu un salt de Buòu... L'espèra del tornar del lum... Sovenir d'un culte rendut a Mitra (lo dieu Solelh) a l'antiquitat.
Per Nadal, las tradicions dels diferents cantons d'Occitania granda pòdon noirir d'activitats de transmission en tot las adaptar al contèxte e als objectius de l'escòla. Nadalets, cants de sason, danças, tretze dessèrts (o mai), soca de Nadal, escambis de presents, olariás, campanadas... pòdon èsser partejats.
Acabarem la tempora pels reis lo 6 de genièr... a l'ostal.

Felip Joulié
article redigit en occitan lengadocian

Punt de vista

« Sèrgi ! »

Dijòus 30 de març 2023, la regenta de la classa dels grands es absenta per formacion. Recupèri dins ma classa qualques mainatges de la seuna que los parents posquèron pas gardar a l’ostal. Demest los grands presents, Melusina, una drolleta de CE2 qu’aguèri dins ma classa quand èra mai pichòta. Lo ser, abans de començar lo Cossí vas ritual que clava la jornada de classa, demandi a Melusina sa cinta de compòrtament. Es irange. Pòt doncas prene la presidéncia del Cossí vas. Li prepausi d'o far, accèpta. Lo Cossí vas comença, Melusina interròga cada mainatge del canton, un per un. Ven lo torn de Sèrgi, un enfant de PS arribat dins l’escòla en setembre passat.

Melusina : Cossí vas Serge ?
Un grop de 5-6 mainatges, de còr : NON ! Sèrgi !
Melusina : A ! Euuu. Cossí vas Sèrgi ?
Sèrgi : Va plan, ai passat una bona jornada !
Lo Cossí vas contunha son cors e s’acaba tranquillament.

Aqueste moment de classa durèt pas qu’un desenat de segondas. Pasmens, faguèt plan resson amb las reflexions qu’endralhèrem amb la còla de la formacion Dis-Parièrs. Laurenç Tunez, regent especializat dins la sordièra, intervenguèt per nos parlar de son trabalh. Del temps d’aquesta intervencion, Laurenç evoquèt una practica ritualizada per dintrar dins la comunautat dels sords, que passa per una «batejada». Los sords atribuisson un nom en lenga dels signes completament diferent del nom d’estat civil. Aquò, en foncion de caracteristicas fisicas o compòrtamentalas relevadas pel grop. Es una marca simbolica de reconeissença de la persona per la comunautat dels sords. La question del prenom es recurrenta dins las nòstras calandretas.
Occitanizar los prenoms o los occitanizar pas ? Los «adobar» per que correspondan a la grafia e la fonologia occitana o los daissar tal coma son ? Occitanizar los qu’an ja una version occitana existenta, al risc de crear una diferéncia de tractament al còr de la classa ? Legir la seguida de l'article...

Chancar Ratiney
Resson de la formacion Dis-parièrs
article redigit en occitan lengadocian
Totas las nòvaletras son a posita al Forum Calandreta. Serà possible de reagir als articles.
Los qu'an pas accès a aquel forum poiràn mandar lors reaccions a las adreças çai-jos.
Email Marketing Powered by MailPoet