Aquelas jornadas dels 25 e 26 d’octobre de 2025 èran esperadas. Esperadas, que i aviá dins l’aire lo sentiment que s’i podiá passar quicòm de fòrt e d’important. A n’aquel espèr, se mesclava tanben un bricon de curiositat de véser se aquela jovença non identificada podiá téner la sieuna escomesa. Amb una jornada del dissabte rica de simbolica e de sens e un dimenge de reflexions e de projeccions per aprestar una seguida, podèm dire sens s’enganar que las jornadas de Vilafranca foguèron bravament capitadas ! De véser lo mond s’apoderar una plaça per i tornar quilhar l’ostal del Joan Petit, puèi envasir las carrièras per i pegar la lenga e per la faire ausir, sens desbrumbar d’i apondre una jòia comunicativa, de cants e de musicas a efectivament de qué faire nàisser una esperança. Dempuèi las grandas manifestacions d’Anem òc ! res s’èra pas passat coma se los movements tradicionals occitans avián validat que res se podiá pas pus passar…..Vilafranca sona l’alèrta per totes, l’ora es pas a se pausar de questions, es temps de se federar, de sosténer, d’acompanhar, de cooperar per tornar metre per carrièras e a la lutz las revendicacions nòstras. Los joves èran esperats e son al rendètz-vos. E nosaus i serem ?
Joan-Francés Albert