Amb coma títol « S’associar per Aprene, Aprene per s’associar » lo movement Calandreta marcava negre sus blanc una ambicion de las grandas que lo Congrès d’Espaliu se deviá de relevar.
Lo seminari d’aprestança del congrès aviá ja permés, a una escala mendre, de mesurar que lo subjècte teniá de sens d’autant mai que lo caliá ligar a la problematica de l’engatjament, véser del militantisme ! Los ingredients mancavan pas de sal e podèm dire que capitèrem de los metre en valor de mercé de talhièrs dinamics e productius. La declinason del s’associar prenguèt doncas totes los camins possibles amb lo s’associar per faire pedagogia, per faire societat, per faire cultura, per faire movement, e per faire Occitania amai ! Al final, amb tan de proposicions, degun se perdèt pas ! Las paraulas se prenguèron e, amb de temps e plan d’intelligéncia collectiva, los escrits s’estructurèron per balhar una produccion finala tan rica coma diversificada. Lo trabalh dels talhièrs empachèt pas de faire viure la cultura. Era una demanda fòrta e ela tanben foguèt plan tenguda. La literatura, lo teatre, los contes, las danças, e encara mai las cançons trapèron de plaças judiciosas qu’empachèron pas tanpauc de festejar los 30 ans d’APRENE e de descobrir que lo Patrici Baccou veniá l’Endralhaire de la còla dels Aprene 1 d’ongan ! Totes aqueles temps ajudèron a crear un ambient del mai agradiu. Lo congrès es plan lo luòc ont lo projècte se parteja, se faiçona, e tot simplament se viu. Es una exigéncia necessària pels actors que volèm èsser e podèm dire que l’edicion 2026 tenguèt la linha, e tan que farem aital !
Joan-Francés Albert