Aquí lo congrès ! Quin brave moment e quin brave país ! Èra per la còla Aprene1 lo tot primièr congrès d’una seria qu’esperam plan longa.
Long de l’annada èrem coma de batèls que s’anavan sus la granda mar desconeguda. D’iscla en iscla, navegàvem, d’escòla en escòla. Mas aquí, al congrès, quina suspresa ! Totas aquelas isclas, a Espaliu, convergissián per formar un brave continent. Un tèrra novèla, per nosautres, qu’èra formada pel trabalh e la volontat de tantas polidas anmas.
Dins aqueste resson del nòstre primièr congrès anatz poder cabuçar dins lo nòstre sentit cap a n’aquela primièira experiéncia.
L’establiment APRENE, creat lo 26 de feurier de 1995 e afiliat a l’institut superior de las lingas de la republica francesa, dempuei trenta annadas a vist passar beucòp de monde. Fai la formacion daus futurs regents e regentas daus establiments Calandreta. Son objectiu es de menar chasque estudiant vers l’occitan e l’ajudar a construire ‘na pedagogia adaptada. Tres decennias mai tard, lo congrès aculhís las gens qu’an participat de près o de luenh au desvelopament d’Aprene. Entau, ensenhaires, militants de la linga e dau plurilinguïsme, pedagògs, politicians, familhas, associatius son venguts passar quauques jorns à Espaliu per eschamjar.
Entre vin, musica, tencha, estampariá, coma d’abelhas que bronzinan de creacion, realizèrem, Aprene e la còla Aprene 1, un cançonièr en cò del nòstre endralhaire pendent dos jorns, jol telh en flors. Coma una evidéncia, e per son agach sensible de fotogràf, sa convivéncia, son enveja de transmission dels cants, de l’amor de la tèrra e de son experiéncia, la còla dels Aprene1 de l’annada 2025-2026 prendrà lo nom de Patrici Baccou. Una aviada començada en dançar amb los nòstres paissèls, acabada en far lo poton al nòstre endralhaire e en festejar los 30ans d’Aprene a l’entorn d’un gòt de vin.
Un paperot acrocat en eth corredor deth arcuelh on tot eth mond que s’inscriu aths talhèrs sus eth tèma « associar’s » : enà hèr establiment, pedagogia, cultura, Occitania… 9 oras dedicadas a cada tèma. En diferents endrets, ua vintena de personas que se botan ath servici dera recèrca, deth apregondiment, deth hèr amassa… enà continuar eth camin de vita de Calandreta. Après un cant enà formar eras còlas de tribalh, que nos èm demandats qui e quin nos deviam associar enà plan foncionnar amassa. Eths testimoniatges, questionaments e arguments de cadun qu’an enriquesit era recèrca de totis e fin finau, qu’avem tirat de tot aquò demandas enàra AG confederala deth lendoman…
Après s’èster amassats entà dançar, cantar, partetjar, que demora ua auta faiçon d’associar-se : condar. Mercès ath embriagament de Sèrgi Mauhourat, que’ns èm passejats dens ua memòria viva de qui passa de boca en boca e se torna tostemps inventar. Dens aquò, que i a ua fòrça discrèta mès pregonda, com un ligam invisible entre eras personas, era lenga e eths condes. « Hètz passar » : atau eras paraulas non demoran pas arrestadas, que contunhan eth loé camin en tot crear navèths ligams e navèras memòrias.
Sabem tots parlar, nos demora pas qu’a condar.
Una causa apareis clarament : dintram pas jamai sols dins aquela aventura. Los talhièrs a l’entorn del tèma “s’associar”, los cants del ser e l’espectacle an mostrat que lo collectiu pòt portar cadun mai luènh qu’o imaginava.
Al començament, nos escotam fòrça, esitam, cercam nòstra plaça. Puèi, pauc a cha pauc, las voses venon familiaras, los agaches rasseguran e gausam dintrar dins aquel teissut de ligam. Coma dins los cants ausits aquestes jorns, cadun garda sa pròpria votz, mas es amassa que quicòm de mai bèl se bastís.
Ara darrèra serada, tot eth mond qu’èra ja plan adalit… Dilhèu n’i aurà pas pus d’energia enà profitar deth concèrt de “Lo Barrut”, deths cants e deras danças… Que nenni ! Noirits peras pensadas dera jornada e dera musica deth Barrut, eth mond qu’èra prest a hèr encara e encara lallèra cap ar’alba !!!
Lo congrès s’acaba, mas quicòm demòra. Pendent qualques jorns, avèm viscut ensems : los cafès del matin amb los uèlhs encara cansats, las cançons que montavan dins la nuèch, lo jornal legit entre amics coma se foguèsse una letra de familha. A cha pauc, entre los talhièrs, las risas e las taulejadas bèlas, avèm fach çò que sabèm far de melhor : nos associar. Se tenir los uns amb los autres. Perque solets anam lèu, benlèu, mas ensems anam mai luènh. E dins aquel monde que desliga tant, nosautres contunham de crear de ligams. Una familha granda, imperfiècha, bruchosa, un pauc cansada de còps… mas immensament viva.