Lo movement Calandreta e l’establiment superior de formacion de mèstra·e·s APRENE participèron al VIen congrès de l’escòla valenciana, a Valéncia, los 9 e 10 de decembre passat.
Los tres aisses de trabalh causits pels organizators del congrès (co-educacion – diversitat e plurilingüisme – transformacion digitala ) dintran perfectament en resson amb las recèrcas de l’establiment APRENE.
Podèm quitament dire que las Calandretas, fòrtas de mai de 40 ans de practicas pedagogicas, apareisson ara coma laboratòris de creacions didacticas e pedagogica dins aquestes tres camps.
Es doncas tot naturalament que lo director d’APRENE, Patrici Baccou, foguèt convidat per una comunicacion : « Las Calandretas, escòlas immersivas occitanas plurilingüas »
Las Calandretas se reconeisson particularament dins la declaracion d’intencion del congrès de l’escòla valenciana :
« El concepte de vida líquida que fa anys va exposar Zygmund Bauman, ha canviat Occident d’una manera inimaginable… El problema que això planteja per a l’educació de les noves generacions és considerable. Es veu l’educació més com un producte que com un procés. L’educació hauria de ser una acció contínua de la vida i no dedicar-se únicament al foment de les habilitats tècniques. L’important és formar ciutadans que recuperen l’espai públic de diàleg i els seus drets democràtics i així ser capaços de viure el futur del seu entorn amb un compromís social. »
La pedagogia Calandreta, a la seguida de Celestin Freinet e de la pedagogia institucionala, vei l’enfant non pas sonque coma un escolan, mas coma un subjècte dins sa globalitat. Aquela pedagogia vòl la presa de risca, l’experiéncia, l’ensag, e entend l’error coma constructiva, e non pas coma una fauta. Dins la classa cooperativa cadun es considerat e viscut coma menaire d’una diferéncia e d’una riquesa. Las institucions (se parla de Pedagogia Institucionala) de la classa, coma las cenchas de nivèl, lo conselh, l’organizacion en còlas fargan un anar-venir entre cadun e lo grop e fargan tanben una vertadièra cultura de classa.
Patrici Baccou posquèt prene lo temps d’explicar, davant un auditòri interessat e implicat, cossí aqueste biais de pensar e de metre en òbra l’educacion, aviá permés d’inventar e de far viure dins las escòlas, los collègis, e lo licèu Calandreta un plurilingüisme dobèrt e efectiu.
L’immersion, las e los mèstres del País Valencian la coneisson plan, es una practica plan coneguda, enrasigada dins lo païsatge escolar, e li cal pas mai faire la pròva de son eficacitat.
L’enjòc del congrès èra de dessenhar de perspectivas per conjugar dinamicament ensenhament del valencian e plurilingüisme :
« Hem de continuar situant el valencià com a llengua vehicular i vertebradora del conjunt del sis-tema per garantir-ne el coneixement a tot l’alumnat i afavorir-ne l’ús, alhora que establim les bases estructurals que permeten potenciar els enfocaments inclusius, plurilingües i interculturals que construeixen les relacions entre les diferents cultures i entre la primera i les altres llengües, que faciliten la interdisciplinarietat, el pensament holístic i transver-sal i una cooperació més estreta del professorat en tot el currículum. »
Es sus aqueste ponch que los escambis foguèron los mai rics :
Patrici Baccou s’apiegèt sus la practica de l’immersion a Calandreta ( cf X. Ferré, 2015 ) : « L’occitan es lenga dels escambis, del poder, de l’aprene, del grandir, e del lengatge dins sa dimension culturala e prigondament umana. Es tanben la lenga qu’aculhís, que fa dintrar lo mainatge dins los luòcs comuns del grop a travèrs los mots dels autres, qu’escotan e interpretan. »
L’objectiu es que la lenga occitana siá plan lenga d’usatge, d’escambis, entre mainatges, e pas sonque dins una situacion estrictament escolastica.
Doas idèas interessèron particularament regent·a·s e cercair·a·es presents :
– cal considerar seriosament lo subjècte (adult e enfant) e son « desir de lengas ». Se demoram sonque dins una amira verticala, unicament pensada d’amont, per l’administracion e los professors, es a dire çò que sonam « ensenhament », perdèm los 90 de cent de l’eficacitat per comprene e parlar las lengas.
Provam cada jorn a Calandreta que lo gost de las lengas ven pas per instruccion, mas per socializacion. Aital cadun·a es mèstre de son camin de lengas.
– Aculhir la singularitat dels enfants, aquò’s aculhir la(s) lenga(s) de l’ostal coma de marcaires d’identitat e de dignitat. S’agís de téner compte del multilingüisme e del multiculturalisme de la classa. Dins las classas nòstras, una plaça es reservada a l’acuèlh de las culturas dels parents e a las culturas divèrsas presentas a l’escòla, dins lo barri, dins la vila, coma per un milafuèlhas. (I. Vergnes, 2017).
Tenèm a mercejar calorosament per son implicacion e sa pertinéncia Sr Josèp Serentill Rubio, President de la Societat Catalana de Pedagogia, qu’assegurèt la presidéncia de la comunicacion. Rampelèt que la SCP coopèra amb APRENE dempuèi quasi 10 ans, e que particularament gràcias al trabalh visionari de Carme Rider Serra e Martí Teixido Planas, posquèrem nosautres, regenta·s de Calandreta, compartir sas aisinas : lo termomètre lingüistic e lo Marc d’ensenyament de Llengües Vives e far avançar lo projècte « Fem l’escola plurilingüe »
Mercé a totas e totes las e los qu’organizèron lo congrès : foguèt una granda capitada !
APRENE
