Doas delegacions de Brasil nos venguèron encontrar, a l’iniciativa de Pèire Joan Laffitte, per observar lo foncionament de las nòstras classas e l’organizacion de la formacion iniciala e continua de l’institut superior APRENE. Poguèrem mesurar la pertinéncia d’aqueles moments de tan qu’aviam de ponches comuns al nivèl de las problematicas generalas e de causas a escambiar e nos portar mutualament. Segurament pas qu’una començança…
Un primièr rencontre amb Sandra Fraga, Patrici Ville e Cristiana Gillon.
Sandra Fraga trabalha a la vice presidéncia per la santat comunautària de la Fondacion Fiocruz. Se maina d’organizar los ligams entre Santat, Environament, Educacion e diferéncia dels Pòbles Autoctònes. Lucha contra los ecocidis, etnocidis e genocidis qu’i son estrechaments ligats.
Un exemple per comprene : los cercaires d’aur polluisson entre autre amb de mercuri l’aiga ont pescan los autoctòns que s’empoisonan. Los « fretaments » que ne sortisson menan a l’eliminacion pura e simpla dels « geinaires ».
Poiriam aicí, far una lectura pròcha amb una temporalitat un pauc diferenta : l’acarnament contra las lengas regionalas s’aparenta a un etnocidi, constatam un ecocidi amb la pollucion del nòstre environament.
Patrici Ville e Cristiana Gillon son cercaires e intervenents en « socianalyse ». Trabalhan a la demanda de collectius, entrepresas, per far de moments d’analisi institucionala – dins lo sens desvolopat per l’Universitat de Vincena e Sant Danís es a dire Jòrdi Lapassade e Raimond Fonvielle puèi Renat Lourau. Uèi, aqueste movement a de ponches comuns e de divergéncias amb l’analisi institucionala de Guatarri e Tosquelles que son mai pròche de la Pedagogia Institucionala de Fernand Oury e Aïda Vasquez. Son doncas dins una tradicion mai auto-gestionària coma Fontvielle.
Dins aquel rencontre, Calandreta pròcha de F. Oury participèt a un raprochament entre doas concepcions, l’una mai socio-analitica, l’autra mai psicologica.
Encontrèrem aquel monde a travèrs lo laboratòri Experice que s’interèssa a las questions de Pédagogia Institucionala, d’aprendissatges trans-culturals e trans-lingüistics tal coma l’illustrèt Pascale Prax Dubois al congrès de l’ISLRF que se tenguèt a Carcassona al mes de març. Delfina Leroy de París VIII es estada la cavilha obrièra d’aquel ligam entre Fiocruz e París VIII.
Experice, ara nomenat Liage, organizèt amb APRENE pendent quatre ans de seguida de jornadas a l’entorn d’aquelas questions. La primièra annada, Patrici Baccou e Pascala Prax Dubois, entre autre, parlèron de creolizacion. La segonda, Del Aram Bidabad testimonièt de la creacion d’un Champignon (grop de paraula e d’elaboracion centrat sus las Tecnicas Freinet e la Pedagogia Institucionala) en Iran. La tresena, seguèrem los ancians escolans de Calandreta e d’autras escòlas que fan « d’un autre biais » amb Felip Chaubet de l’Universitat de Quebèc a Montreal e Olivier Francomme. Enfin, la quatrena annada cavèrem la question de la migracion e de l’acuèlh.
Experice s’interèssa tanben a l’Analisi Institucionala es per aquò que trabalha amb Patrici e Cristiana.
Lenga locala, environament e santat, un axe de recèrca apassionant…
Un segond encontre amb Pèire Joan Laffitte, Dalfina, ensenhaires cercaires en sciéncias de l’educacion al Laboratòri Interculturalitats Aprendissatges marges Experiéncias (Laboratòri LIAgE)de l’Universitat Paris VIII e Edmundo Gallo, Julia Borges, e Juliana de Carvalho, delegats de l’Observatòri Territòri duradís e autonòm de Paraty (local) e de l’institucion de santat publica Fondacion Oswaldo-Cruz (nacional) de Brasil.
L’objectiu d’aquel rencontre es de veire cossí l’experiéncia Calandreta pòt servir dins d’autres territòris. L’observatòri de Paraty tradutz las leis nacionalas al nivèl local per permetre l’auto-organizacion comunautària dins una region ont las lengas e las culturas localas son vivas.
Quinas experiéncias, demarchas e idèas del modèl Calandreta amb sos quatre pilars (s’associar per far escòla, immersion en occitan, lenga e cultura occitana, pedagogia Calandreta) son transpausablas dins lor situacion a Brasil ont mantuna comunautat viu dins un meteis territòri ?
L’educacion e los espleches educatius prepausats dintran totalament dins los enjòcs de preservacion de l’environament, de santat e de torisme sostenible.
A Brasil, un movement social a emergit de las populacions localas, eissidas de diferentas culturas e parlant mantuna lenga mairala (nacions autoctònas, afrobrasilièrs eissits de l’esclavatge…) Las comunautats se regropan localament en comitat ciutadan per defendre lors dreches politics, lingüistics e culturals de cap als etnocidis e ecocidis que subisson.
La concertacion al nivèl comunautari a per objectiu de s’organizar amb las diferéncias en anar cap a un foncionament comun lo mai vertuós possible.
Lo constat es que dins los mitans ont la lenga e la cultura de cada comunautat son preservadas, l’environament e la santat o son tanben. La pedagogia institucionala practicada en Calandreta pòt èsser un esplech per sosténer la transmission de las lengas, sabers, e sabers-far autoctòns en tenent compte dels besonhs e evolucions del present.
Los mainatges participan plenament a l’ensemble en essent los autors del real, de l’istòria e de la vida de lor vilatge.
Transformacion individuala e transformacion sociala arriban amassa quand cadun s’investís a sa mesura dins sa comunautat. Una educacion que presèrva cultura e lenga natala encoratja totòm a viure amassa dins un país ont las culturas son multiplas e costejan una « cultura globala » que la lenga n’es lo portugués. L’enjòc es de manténer aqueles espacis culturals diferents sens los desseparar los unes dels autres, ont cadun es liure d’anar e venir dins aquela pluralitat. Permet de far ganhar a cada lenga e cultura una legitimitat per s’exprimir dins quin lòc que siá, per èsser vista, reconeguda e poder contunhar de participar singularament al borbolh de la pensada Umana internacionala que traparà las solucions a las problematicas qu’i es e serà confrontada.
Felip Joulié amb l’ajuda de Pèire Joan Laffitte e Blandina Delenatte
Illustrations
Ressorsas
LIAgE estúdia los fenomèns educatius e los aprendissatges essencialament fòra o als marges de l’escòla.
https://www.univ-paris8.fr/UR-Laboratoire-Interculturalites-Apprentissages-marGes-Experiences-LIAgE
Observatório de Territórios Sustentáveis e Saudáveis da Baía de Todos os Santos : um farol na organização e mobilização em defesa dos Povos e Comunidades Tradicionais
Observatòri dels Territòris Duradisses e Sains de la Baia de Totes los Sants : un far dins l’organizacion e la mobilizacion per la defensa dels Pòbles e Comunautats Tradicionalas
https://www.otss.org.br
« Mémento de pédagogie institutionnelle : faire de la classe un milieu éducatif » René Laffitte