Se beneficiatz dels servicis informatics ofèrts per APRENE vos sètz mainats d’unes cambiaments. L’adreça cambièt, ara, vos cal encartar a estelum.aprene.org
Se capitatz pas, podètz demandar ajuda a Joan-Batista (contact@aprene.org)
Podètz navegar dins los fichièrs d’Estelum, los pòrtfolios e autres contenguts son estats transferits de « Synology » a « NextCloud ».
I podètz accedir amb lo navigador de vòstre ordinator o en telecargant l’aplicacion « nextcloud » amb lo telefonet .
1) Estelum, lo Nextcloud d’APRENE, es tot un ensemble d’espleches liures que nos permeton de trabalhar, partejar e collaborar en linha. Vaquí los servicis que podèm ne beneficiar :
- Fichièrs: estòca, sincronisa e parteja nòstres documents (PDF, imatges, documents tèxtes, presentacions,…) desempuèi nòstre ordinator, tauleta o telefonet.
- Deck : un tablèu de tasca tal coma « Trello » o « WEKAN » : permet de crear de cartas, de las organizar en colomnas, d’i afectar de collègas e de seguir l’avançament dels projèctes pedagogics.
- Talk : messatjariá instantanèa e visio-conferéncia integradas.
- Forms : concebre lèu de questionaris, d’avaloracions o de sondatges en linha e recuperar las responsas jos forma de tablèu.
- Send : transfèrt securizat de fichièrs pesucs cap a un ligam a durada limitada, sens besonh de crear un compte.
- PDF : esplech de conversion, de fusion e d’edicion de PDF dirèctament dins lo navigator.
- Wiki : Documentacion collaborativa ont podètz crear, estructurar e partejar de paginas d’informacion (guida de corses, fichas pedagogicas,…).
- Jitsi (via <https://adistancia.aprene.org>) Plataforma de visioconferéncia liura e dubèrta, utilizabla sens connexion a Nextcloud mas accessible desempuèi las nòstras ressorsas.
En mai d’aqueles servicis beneficiam de :
- Calendrier (Calendars) per planificar corses e acamps.
- Contacts per gerir un annuari partejat.
- Notes per prendre de remarcas rapidas e las sincronizar.
Totes aqueles espleches son interconnectats : podèm, per exemple, inserir un fichièr de Fichiers dins una carta Deck, lançar un acamp Talk dempuèi un eveniment Calendrier, o jónher un formulari Forms a una pagina Wiki.
Un chatbot nos pòt ajudar per cas de problèma (estelas en naut e a drecha de la pagina)
2) Lo passatge de Synology a NexCloud
APRENE, desempuèi 1998, acompanha los regents e futurs regents de Calandreta a utilizar de logicials liures, tal coma o precisa la carta informatica d’APRENE (cf : ligam amb la darrièra version). La decision d’APRENE de passar de Synology a NextCloud representa pas solament un cambiament tecnologic, mas illustra l’importància qu’a, per Calandreta, la causida del logicial liure.
Synology èra un NAS proprietari, ja installat dins un servidor situat dins los nòstres locals, e mai aisit que non pas NextCloud a gestionar. Joan-Batista Harduin se formèt per poder assegurar lo passatge a aquela gestion novèla. Ganham en proteccion de las donadas. Una comunautat activa participa a l’evolucion del logicial e permet una melhorança continua e una adaptacion a las innovacions pedagogicas.
3) Perqué las escòlas deurián utilizar exclusivament de logicials liures ? (d’aprèp Richard Stallman)
– Balhan la possibilitat de controtlar nòstre ordinator, mentre qu’amb los logicials comercials l’ordinator obesís al proprietari del logicial — l’editor — e non pas al proprietari de l’ordinator el meteis.
– Amb los logicials liures, los utilizators an la libertat de cooperar, de dirigir mai lor vida.
– Los logicials liures permeton a las escòlas d’estalviar d’argent. Los logicials liures balhan a las escòlas, coma als autres utilizators, la libertat de copiar e de redistribuïr los logicials. Talament que podèm far de còpias per totes los ordinators de totas las escòlas.
(Los desvolopaires de logicials proprietaris pòdon eliminar aquel inconvenient en balhant de còpias a las escòlas. Mas atencion : una escòla qu’accèpta aquel « present » risca de deure pagar las futuras actualizacions.)
– L’escòla deuriá promòure l’utilizacion dels logicials liures tot coma promòu lo reciclatge.
– Se l’Escòla ensenha los logicials liures als escolans (e als estudiants), los utilizaràn encara après la fin de lors estudis. (Aquò poirà ajudar la societat tota entièra a escapar a la dominacion per las multinacionalas. Aquelas entrepresas ofrisson de versions gratuitas de logicials a las escòlas per la meteissa rason que de companhiás de tabac americanas distribuïsson de cigarretas gratuitas : per que los mainatges vengan dependents. Faràn pas de remesas a aqueles escolans e estudiants après lors estudis un còp qu’auràn grandit.)
– Los logicials liures permeton als escolans e als estudiants d’aprene cossí los logicials foncionan. Encoratjam los escolans e los estudiants a legir de còdi sorsa e a aprene aital. Las escòlas qu’utilizan los logicials liures encoratjan aquò e permeton als aprendisses programaires aviats de progressar.
– Esperam de l’Escòla qu’ensenhe als escolans e estudiants las coneissenças de basa e las competéncias utilas, mas la mission mai fondamentala de l’Escòla es d’ensenhar al mond a èsser de bons ciutadans. Dins lo domeni de l’informatica, aquò significa ensenhar a partejar los logicials : «se pòrtas un logicial a l’escòla, o deuràs partejar amb los autres mainatges».
Solide que l’escòla deu practicar çò que presica : totes los logicials installats per l’escòla deuràn èsser accessiblas als escolans per èsser copiats, emportats a l’ostal e redistribuïts puèi.
Ensenhar l’utilizacion dels logicials liures als escolans e estudiants e prene part a la comunautat dels logicials liures es una forma d’educacion a la ciutadanetat. Aquò demòstra tanben als estudiants los avantatges d’un modèl basat sul servici public. Los logicials liures deurián èsser utilizats a totes los nivèls de l’Escòla.
4) Conclusion
Lo passatge a NextCloud es mai que simplament un cambiament de plataforma ; es una afirmacion de l’engatjament d’APRENE per una educacion al liure, respectuosa e etica. En adoptant de logicials liures, contribuissèm a una societat mai justa, ont l’educacion es accessibla a totes e ont cada actor pòt prendre part a l’evolucion tecnologica.
Felip Joulié
