Dis-parièrs

L’enjòc de l’inclusion es plenament relevat

L’enjòc de l’inclusion es plenament relevat e assumit, per nòstra reflexion de nòstra practica pedagogica, que prepausa de solucions actiu dins la prigondor de las estructuras educativas mesas en plaça. D’una part, la lucha contra las discriminacions e per l’accessibilitat a l’escòla constituís l’un dels sòcles de nòstres contenguts d’aprendissatges : sensibilizacion a la legislacion en vigor, als dispositius nacionals existents, etc. Mas sustot, la dimension inclusiva es al còr dels principis inicials de la pedagogia cooperativa. Es dins lo dispositiu de las « institucions » (luòcs de la classa) que la pedagogia institucionala ajuda a far de classa cooperativa un mitan de lengatge, d’escambis e de practicas ont cada escolan pòt èsser aculhit, non pas malgrat, mas amb, sas singularitats, qu’aquestas sián a priòri andicapatantas, o non : distincion entre las competéncias realas e las condicions d’edat o fisica, permetent un accès a las responsabilitats e poders (mestièrs, caps d’equipas, proposicion de projèctes, etc.), ligats a de critèris reconeguts (institucion de las cenchas de nivèl e de comportament) e parlats collectivament (conselh de cooperativa).

La dimension de la lei simbolica, incarnada pel conselh de classa, bastit pacientament la fisança de cada persona, e mai los mai vulnerables, en la lei del grop ; aquò permet una vertadièra presa de consciéncia collectiva e individuala de la plaça legitima de caduna e cadun dins la vida del grop, e de la necessitat d’una securitat e d’una libertat per cada existéncia, condicion sine qua non per un creissement seren tant fisic, que cognitiu, que psicologic.

Aquel ensemble de presa de consciéncia e de mesa en plaça de dispositius inclusius fa l’objècte del programa Disi-parièrs, qu’a fach l’objècte d’un laboratòri co-administrat amb la Federacion Regionala Lengadòc en 20… e 20…, e d’una formacion que prepausa un apròchi integrat dels diferents dispositius pedagogics, mas egalament dels apròchis actuals inspirats de la psicoterapia institucionala (Tosquelles, Oury, Delion, etc.), de pedopsiquiatria contemporanèa : Golse, Moro, Korff-Sause, etc.), e de l’antropologia de l’andicap (Stiker, Gardou, Lebreton, Laplantine, etc.).

L’inclusion es pas un imperatiu reservat a una categoria de personas dichas « andicapadas » : cada subjècte es irreductiblament singular, e es aquela singularitat que s’agís de reconéisser, d’aculhir e d’ajudar a s’espandir de la faiçon mai singulara… , e aquel, tot en traversant, e integrant, los luòcs comuns del discors del grop (los aprendissatges, mas tanben la cultura que nais de la vida del grop, sas leis institucionalas, etc.).

La pedagogia institucionala es la primièra entrepresa educativa a aver tengut compte de la singularitat umana, en tenent compte dels fenomèns inconscients (Freud, Dolto, Lacan, Winnicott), e dels fenomèns de grop, al sens de l’apròchi psico-sociala (Lewin, Moreno, Anzieu, Vygotski).

La singularitat de la paraula e del desir del subjècte, son univèrs fantasmatica e imaginari, es aculhida per un fulhatge de luòcs quotidians : luòc per la paraula intima (Qué de nòu, bilanç-metèo, boita a questions, etc.), luòcs d’escritura (tèxtes liures, dessenh contat, expression artistica dins tota la varietat dels diferents lengatges : còs, cant, imatge, abòrd plastic, etc.), luòc per una paraula subjectiva ciutadana e politica (conselh, sociograma-exprès).

La tòca de nòstra pedagogia es de pas reduire lo subjècte a èsser pas qu’un agent particular de la situacion escolara, recapte a la sola integracion d’un « discors general » dominant (programas) : reduire pas sas activitats a de produccions que sovent son pas que de reproduccions (segon lo critèri de la correccion/incorreccion d’un objècte prefixat), mas ne far de vertadièras produccions ausidas coma de creacions (segon lo critèri d’una poiesis, tant individuala que collectiva, en pichon grop o en grand grop).

Es a partir d’aquelas produccions vertadièras que s’estructuran de nombroses aprendissatges (abòrd dels sabers lingüistics e de lingüistica comparada per classament progressiu de las estructuras ortograficas e sintaxicas, a partir de las produccions de tèxtes liures, de la correspondéncia inter-escolara, etc.).

Encara un còp, descriure aquelas institucions, es descriure las meteissas institucions qu’estructuran e obligan la formacion ensenhanta d’Aprene (e plan sovent l’organizacion del trabalh de las equipas formatrises).