S’aprestar a la jurada

 

Occitan

Legir regularament de literatura occitana recenta de vòstre parlar mas tanben d’autras variantas de l’occitan, en grafia classica. Legir tanben d’autras menas de tèxtes (revistas, paginas web). Podètz per exemple legir los jornals de las còlas en formacion a APRENE que son publicats integralament sul sit internet dempuèi 2001.

Escotar de registraments en occitan, collectatges, contes… (per exemple dins la colleccion « Trésors d’Occitanie »). Podètz trobar aqueles documents en mediatècas, en particular al CIRDÒC de Besièrs (34) e a L’InÒc a Vilhèra (64) mas pas solament !

Occitanica
L’Inòc

Melhorar lo mai possible lo vòstre occitan demercé las aisinas en linha. Particularament lo congrès permanent de la lenga occitana.

locongres.org/oc/ressorsas/gramaticas-conjugasons/183-memento-gramatical-occitan
locongres.org/oc/ressorsas/gramaticas-conjugasons/178-exercicis-de-gramatica-del-crdp-de-montpelhier

 
Matematicas

 

⎆ Un manual de matematicas de la classa de 3ena de vòstra causida. La cultura e las competéncias matematicas necessàrias per la jurada son mai o mens las del brevet dels collègis.

Las matematicas, es coma una lenga que descriu lo mond. Per l’ensenhar, la cal practicar d’en primièr. Fòrça sites internet vos pòdon ajudar a vos escampar dins un pauc d’immersion en matematicas.

 https://openclassrooms.com/courses/les-maths-pour-tous

http://www.academie-en-ligne.fr/College/Ressources.aspx?PREFIXE=AL4MA51

http://www.sesamath.net/

Legir los articles a prepaus de las matematicas a posita sul sit d’APRENE

 
Pensada

 

s’acostumar a convocar doas nocions abstractas, o dos conceptes, per esclairar un tèxt, una accion, un comportament (exemple : los concèptes d’espaci e de temps permeton d’analisar un eveniment o una istòria, lo d’accion cooperativa, e lo de classa permeton d’analisar una practica de classa)

La bibliografia que seguís es indicativa, la cal pas considerar coma obligatòria, nimai coma sufisenta…

-CHARMEUX, Éveline, Échec à l’échec, Milan, 1998, 138 p.
-CHANGEUX Jean Pierre (rééd. 2002) L’homme neuronal, Paris, Editions Hachette littératures, collection pluriel sciences [1e édition 1983 – Arthème Fayard]. ISBN 27 8892 5
-DALGALIAN Gilbert , 2000, Enfances Plurilingues, L’Harmattan.
-D’ORTOLI, Fabienne, AMRAM, Michel, L’école avec Françoise Dolto. Le rôle du désir dans l’éducation, Paris, Hatier, 1990, 379 p.
-DUNETON Claude (1978), Parler croquant, Paris, Editions STOCK, ISBN 2-234-00825-5

-FREINET C, Les dits de Mathieu, Paris, Dechaux et Niestlé, 1978, 5ème édition 170 p.
-LAFFITTE René, 1985, segonda edicion 1997, Une journée dans une classe coopérative, Vigneux : Matrice.
-LAFFITTE R, Mémento de pédagogie institutionnelle : faire de la classe un milieu éducatif, Matrice, 2000. 365 p.
-OURY, Fernand, VASQUEZ, Aïda, De la classe coopérative à la pédagogie institutionnelle, Vauchrétien, Matrice, 2000, 2ème édition, 768 p.
-OURY, Jean, Onze heures du soir à la Borde, Paris, Galilée, 2008, 412 p.
-PETIT J. La prédestination plurilingue de l’enfant, 2001.
-STEGMANN T. D. EuroComRom – Les sept tamis pour le plurilinguisme réceptif, revue Synergies Italie, 2004.
-CELLIER-GELLY Micheline, TOREILLES Claire, Marie-Jeanne VERNY, 2004, Entre deux langues, Adapt Editions.

 
Francés

⎆ la mestreja de la lenga francesa es indispensabla per ensenhar a Calandreta, e pas sonque per capitar lo concors. Lo nivèl bac es exigit, amb una bona mestreja de la conjugason e de la sintaxi, e una ortografia exemplaria.